Circs romans

Els circs (ludis circense) són costruccions més antigues que els amfiteatres, possiblement varen ser els successors del hipódroms grecs.
Les carreres que es celebràven, eren presidides i encapçalades per el magistrat o l'Emperador que pagaba els jocs.
Ells mateixos, deixaven caure un tros de tela blanca per donar la sortida als carros alineats; els caballs surtien disparats i un gran crit ensordidor del espectadors s'apoderaba de l'estadi. En aquest moment quedaben les apostes tancades i la sort estaba en l'aire.
Els carros eren tirats per dos caballs (bigas) cuatre caballs (cuadrigas) solien ser les preferides del públic, o tres caballs (triga), o inclús per deu caballs (decemiunges)...
Generalment eren conduides per un esclau (auriga) que portaba un casc de metall per protegir-se el cap en cas d'accident, que solia ser bastant normal. Les rendes les portaven en una mà i amb l'ajut de la cintura. Amb l'altre mà portaven la fusta.
Participaven cuatre equips de diferents colors que solien ser el blanc, el verd, el blau i el vermell. Cada equip tenia tres carros. Normalment els colors preferits per els romans solien ser el verd o el blau.
Hi havia molta competitivitat i rivalitat, algun es vestien fins i tot del color al qual animaven. Desgaciàdament era extranya la carrera que no acababa amb baralles...
Els carros havíen de donar 7 voltes alrededor de la Spina, un mur de poca altura en el centre de la pista, molt decorat amb estaues i elements arquitectónics. A sobre de ella estaven els Septem Ova, figures ovalader de madera que es llevaven quan començaven la 1ª volta.
Els corredors lluitaven per aconseguir la millor posició. Pero les curves eren molt perilloses a tanta velocitat, i es solien produïr greus accidents.
En les últimes voltes els nervis afloraven, degut a que quedaven menys carros i intentaven derrivar als seus adversaris amb un combat roda contra roda.