El meu Glogsteeer!!
Temps D'oCi al Món Romà:
lunes, 28 de marzo de 2011
miércoles, 23 de marzo de 2011
Termes romanes
Les termes romanes son recintes públics destinats a banys típics de la civilització romana una vegada cada 8 dies apartir de la República.
Tenien estàncies reservades per activitats de gimnàtica y activitats lúdiques. També eres considerats llocs de reunions i a ells acudien la gent que no es podia permitir el luxe de tenir unes termes a casa seva, com lis passava a molta gent del poble.
Avegades els Emperadors o els patricis deixaven els banys gratis de casa seva a la població.
Les dones i els homes estaven separats dins les termes.
Les estàncies solien ser:
-Palestra: Pati central al que s'obrien totes les demes estàncies i es podia practicar exercicis físics.
-Tabernae: Botigues adosades a les sales dels banys a on es venien begudes i menjar, que els venedors promocionaven a crits entre els banyistes.
-Caldarium: Bany d'aigua calenta, el alveus. Era l'habitació més lluminosa i adornada. En les grans termes hi había piscines a os es podia nadar. En las més petites, el bany es prenia en banyeras o dipòsits d'aigua calenta també anomenats labra.
-Frigidarium: era la sala destinada als banys d'aigua freda. En les grans termes el frigidarius estaba descobert i incloïa entre les seves instalacions una gran piscina a on poder practicar natació (natatiae).
-Tepidarium: Habitacions de temperatura tibia que preparaba als banyistes per al de aigua calenta.
-Apodyterium: Vestuaris. Era una habitació aproximada al pórtic de l'entrada a on els banyistes deixaven la seva roba. Tot el que deixaven allí ho guardava un esclau.
-Laconicum: Bany de vapor.
Els recursos hidràulics eren transportats per els aqüeductes que tota la ciutat romana tenia.
Tenien estàncies reservades per activitats de gimnàtica y activitats lúdiques. També eres considerats llocs de reunions i a ells acudien la gent que no es podia permitir el luxe de tenir unes termes a casa seva, com lis passava a molta gent del poble.
Avegades els Emperadors o els patricis deixaven els banys gratis de casa seva a la població.
Les dones i els homes estaven separats dins les termes.
Les estàncies solien ser:
-Palestra: Pati central al que s'obrien totes les demes estàncies i es podia practicar exercicis físics.
-Tabernae: Botigues adosades a les sales dels banys a on es venien begudes i menjar, que els venedors promocionaven a crits entre els banyistes.
-Caldarium: Bany d'aigua calenta, el alveus. Era l'habitació més lluminosa i adornada. En les grans termes hi había piscines a os es podia nadar. En las més petites, el bany es prenia en banyeras o dipòsits d'aigua calenta també anomenats labra.
-Frigidarium: era la sala destinada als banys d'aigua freda. En les grans termes el frigidarius estaba descobert i incloïa entre les seves instalacions una gran piscina a on poder practicar natació (natatiae).
-Tepidarium: Habitacions de temperatura tibia que preparaba als banyistes per al de aigua calenta.
-Apodyterium: Vestuaris. Era una habitació aproximada al pórtic de l'entrada a on els banyistes deixaven la seva roba. Tot el que deixaven allí ho guardava un esclau.
-Laconicum: Bany de vapor.
Els recursos hidràulics eren transportats per els aqüeductes que tota la ciutat romana tenia.
Teatres romans
El teatre (theatrum) de tots els espectacles públics, solien ser els menys populars per la gent del carrer.
La classe culta, era amant de les tragicomedies gregas, i en les seves obres les dones no podian actuar-hi; eren els homes amb màsqueres de dones qui interpretaven els papers.
El poble, preferia altres obres, com mims, parts parlades per dones, i la pantonimia interpretada amb mímica. Avegades en escenes tràgiques a on moria un actor, el substituïen per un esclau i era assesinat de veritat.
Els primers teatres es varen contruïr de madera i el tamany era relativament petit. En el any 55a.C. Va ser cuan Pompeyo va contruïr el primer teatre de pedra.
La construcció de teatres i les obres representades eran subvencionades per l'Emperador o algun personatje amb ambicions polítiques.
En el teatre es representaven diferents tipues d'obres:
-Fabulae Palliatae: comedias i tragédies en els que els actors anaven vestits amb el pallium, una túnica negre.
-Fabulae Praetextae: tragédies adaptades al món Romà, en la que els actors vestien la toga Praetexta.
.Fabulae Togarae: Comedies adaptades del greg en las que els actors vestien una toga.
-Atellanes, Mims i Pantomimas: eran obres burlesques i picants que agradaven més al públic. Els actors i ballarins, históries i saltatores solien ser homes, i les dones nomes actuaven en les paradies de heroïs una miqueta lleugeres de roba.
La classe culta, era amant de les tragicomedies gregas, i en les seves obres les dones no podian actuar-hi; eren els homes amb màsqueres de dones qui interpretaven els papers.
El poble, preferia altres obres, com mims, parts parlades per dones, i la pantonimia interpretada amb mímica. Avegades en escenes tràgiques a on moria un actor, el substituïen per un esclau i era assesinat de veritat.
Els primers teatres es varen contruïr de madera i el tamany era relativament petit. En el any 55a.C. Va ser cuan Pompeyo va contruïr el primer teatre de pedra.
La construcció de teatres i les obres representades eran subvencionades per l'Emperador o algun personatje amb ambicions polítiques.
En el teatre es representaven diferents tipues d'obres:
-Fabulae Palliatae: comedias i tragédies en els que els actors anaven vestits amb el pallium, una túnica negre.
-Fabulae Praetextae: tragédies adaptades al món Romà, en la que els actors vestien la toga Praetexta.
.Fabulae Togarae: Comedies adaptades del greg en las que els actors vestien una toga.
-Atellanes, Mims i Pantomimas: eran obres burlesques i picants que agradaven més al públic. Els actors i ballarins, históries i saltatores solien ser homes, i les dones nomes actuaven en les paradies de heroïs una miqueta lleugeres de roba.
Amfiteatres romans
Desde fa molt de temps a roma en l'antiguitat es practicaven al Fòrum o a l'aire lliure, enfrontaments a mort d'esclaus.
Els lluitadors els anomenaven gladiadors amb apods mitològics.
Els gladiadors solíen ser presoners de guerra, esclaus, homes condemnats a mort i amb els anys homes lliures en busca de fama i diners.
La primera idea del amfiteatre va surgir en temps de Cèsar, qui va celèbrar uns jocs en honor al seu pare, a on varen lluitar 320 parelles de gladiadors, 600 lleones, 400felins, 20 elefants, 1 rinoceront i 1 jirafa mai vista a Roma abans.
L'amfiteatre va ser destinat a la lluita de fieras (venationes), gladiadors, fieras vs gladiadors i a vegades simulacres navals (naumachiae) plenant d'aigua tota l'arena de l'amfieatre.
Hi havia varios tipus de gladiadiadors:
-Samnita (Samnis): Casc amb cresta i aletes. Escut gran i oblong. Pitera que cobria el pit. Braç dret protegit i cama esquerra també protegida. Portaven espassa curta i recta.
-Secutor (variant del samnita): Casc esfèric amb visera. Escut rectangular i llarg. Sense protecció en els braços i a l'esquena.
-Hoplómac (variant del samnita): Cas amb visera i cimeres. Escut bastant alt. Corassa. Una espècie de taparrabos. Tires de pell en els canells, genolls i tormell dret. Protecció de metall a la cama esquerra.
-Mirmilló (myrmillo): Casc amb el símbol d'un peix. Escut rectangular molt llarg. Cames cubertes amb vendes metàliques i espassa recta.
-Reciari (retiarius): Cara al descobert. Descalç. Sense escut, amb casc i grebas. Portava una túnica i un cinturó de pell. Protecció en el braç de l'espassa. Trident, punyal i una red a la mà dreta.
-Traci (thraex): Casc obert. Escut cuadrat. Les dues cames cobertes amb peces de metall. Braç esquerre nuu i el dret revestit amb una manica. I portaven una sica, espassa dels tracis llarga i afalcatda.
Els gladiadors eren entrenats a les escoles o cuartels intensament.
Hi había cuatre a Roma:
-Ludus Magnus
-Ludus Daicus
-Ludus Gallicus
-Ludus matutinus
Els lluitadors els anomenaven gladiadors amb apods mitològics.
Els gladiadors solíen ser presoners de guerra, esclaus, homes condemnats a mort i amb els anys homes lliures en busca de fama i diners.
La primera idea del amfiteatre va surgir en temps de Cèsar, qui va celèbrar uns jocs en honor al seu pare, a on varen lluitar 320 parelles de gladiadors, 600 lleones, 400felins, 20 elefants, 1 rinoceront i 1 jirafa mai vista a Roma abans.
L'amfiteatre va ser destinat a la lluita de fieras (venationes), gladiadors, fieras vs gladiadors i a vegades simulacres navals (naumachiae) plenant d'aigua tota l'arena de l'amfieatre.
Hi havia varios tipus de gladiadiadors:
-Samnita (Samnis): Casc amb cresta i aletes. Escut gran i oblong. Pitera que cobria el pit. Braç dret protegit i cama esquerra també protegida. Portaven espassa curta i recta.
-Secutor (variant del samnita): Casc esfèric amb visera. Escut rectangular i llarg. Sense protecció en els braços i a l'esquena.
-Hoplómac (variant del samnita): Cas amb visera i cimeres. Escut bastant alt. Corassa. Una espècie de taparrabos. Tires de pell en els canells, genolls i tormell dret. Protecció de metall a la cama esquerra.
-Mirmilló (myrmillo): Casc amb el símbol d'un peix. Escut rectangular molt llarg. Cames cubertes amb vendes metàliques i espassa recta.
-Reciari (retiarius): Cara al descobert. Descalç. Sense escut, amb casc i grebas. Portava una túnica i un cinturó de pell. Protecció en el braç de l'espassa. Trident, punyal i una red a la mà dreta.
-Traci (thraex): Casc obert. Escut cuadrat. Les dues cames cobertes amb peces de metall. Braç esquerre nuu i el dret revestit amb una manica. I portaven una sica, espassa dels tracis llarga i afalcatda.
Els gladiadors eren entrenats a les escoles o cuartels intensament.
Hi había cuatre a Roma:
-Ludus Magnus
-Ludus Daicus
-Ludus Gallicus
-Ludus matutinus
Circs romans
Els circs (ludis circense) són costruccions més antigues que els amfiteatres, possiblement varen ser els successors del hipódroms grecs.
Les carreres que es celebràven, eren presidides i encapçalades per el magistrat o l'Emperador que pagaba els jocs.
Ells mateixos, deixaven caure un tros de tela blanca per donar la sortida als carros alineats; els caballs surtien disparats i un gran crit ensordidor del espectadors s'apoderaba de l'estadi. En aquest moment quedaben les apostes tancades i la sort estaba en l'aire.
Els carros eren tirats per dos caballs (bigas) cuatre caballs (cuadrigas) solien ser les preferides del públic, o tres caballs (triga), o inclús per deu caballs (decemiunges)...
Generalment eren conduides per un esclau (auriga) que portaba un casc de metall per protegir-se el cap en cas d'accident, que solia ser bastant normal. Les rendes les portaven en una mà i amb l'ajut de la cintura. Amb l'altre mà portaven la fusta.
Participaven cuatre equips de diferents colors que solien ser el blanc, el verd, el blau i el vermell. Cada equip tenia tres carros. Normalment els colors preferits per els romans solien ser el verd o el blau.
Hi havia molta competitivitat i rivalitat, algun es vestien fins i tot del color al qual animaven. Desgaciàdament era extranya la carrera que no acababa amb baralles...
Els carros havíen de donar 7 voltes alrededor de la Spina, un mur de poca altura en el centre de la pista, molt decorat amb estaues i elements arquitectónics. A sobre de ella estaven els Septem Ova, figures ovalader de madera que es llevaven quan començaven la 1ª volta.
Els corredors lluitaven per aconseguir la millor posició. Pero les curves eren molt perilloses a tanta velocitat, i es solien produïr greus accidents.
En les últimes voltes els nervis afloraven, degut a que quedaven menys carros i intentaven derrivar als seus adversaris amb un combat roda contra roda.
Les carreres que es celebràven, eren presidides i encapçalades per el magistrat o l'Emperador que pagaba els jocs.
Ells mateixos, deixaven caure un tros de tela blanca per donar la sortida als carros alineats; els caballs surtien disparats i un gran crit ensordidor del espectadors s'apoderaba de l'estadi. En aquest moment quedaben les apostes tancades i la sort estaba en l'aire.
Els carros eren tirats per dos caballs (bigas) cuatre caballs (cuadrigas) solien ser les preferides del públic, o tres caballs (triga), o inclús per deu caballs (decemiunges)...
Generalment eren conduides per un esclau (auriga) que portaba un casc de metall per protegir-se el cap en cas d'accident, que solia ser bastant normal. Les rendes les portaven en una mà i amb l'ajut de la cintura. Amb l'altre mà portaven la fusta.
Participaven cuatre equips de diferents colors que solien ser el blanc, el verd, el blau i el vermell. Cada equip tenia tres carros. Normalment els colors preferits per els romans solien ser el verd o el blau.
Hi havia molta competitivitat i rivalitat, algun es vestien fins i tot del color al qual animaven. Desgaciàdament era extranya la carrera que no acababa amb baralles...
Els carros havíen de donar 7 voltes alrededor de la Spina, un mur de poca altura en el centre de la pista, molt decorat amb estaues i elements arquitectónics. A sobre de ella estaven els Septem Ova, figures ovalader de madera que es llevaven quan començaven la 1ª volta.
Els corredors lluitaven per aconseguir la millor posició. Pero les curves eren molt perilloses a tanta velocitat, i es solien produïr greus accidents.
En les últimes voltes els nervis afloraven, degut a que quedaven menys carros i intentaven derrivar als seus adversaris amb un combat roda contra roda.
Temps d'Oci a Roma
Introducció
Els romans passaben molt de moments d'oci apostant o anant als espectacles públics que oferien els circs, teatres, anfiteatres o anant a les termes una vegada cada 8 dies aproximadament.
Existia una gran quantitat de jocs:
-El tres en ralla (La micatio)
-Par/ Impar (El latrunculi)
-Un joc paregut a les dames
-Cara o creu (Caput aut navis)
Pero sense dubte els més famosos eren les Tabes i els Daus.
Els nens també jugaven, pero sense apostes, o al menys es el que es creu...
Jugaven a la pilota, a la gallineta cega, al amagatall, a la bellaruga (peonza), al ar, a les baletes (canicas), a colompiar-se, la mosca de bronze, el còrre, córre, que t'agafo... Pero el que més els agradava als nens era imitar als gladiadors, guerrers, personatges famosos de altres temps i amb oficis de contruccions de cabanyes. Les nenes solien jugar amb les seves nines de pedaç.
Els romans eren uns jugadors empedernits. Més de un va perdre la seva fortuna i llibertat apostant. Apostaven diners, béns, i no sempre jugaven net. S' han descobert fins i tot daus trucats...
Com que els jocs i les aposten aportaven tantes desgràcies a les famílies romanes, varen decidir prohibir-los. Pero en banquets privats es seguia jugant, sobretot la gent de classes adinerades.
Els romans passaben molt de moments d'oci apostant o anant als espectacles públics que oferien els circs, teatres, anfiteatres o anant a les termes una vegada cada 8 dies aproximadament.
Existia una gran quantitat de jocs:
-El tres en ralla (La micatio)
-Par/ Impar (El latrunculi)
-Un joc paregut a les dames
-Cara o creu (Caput aut navis)
Pero sense dubte els més famosos eren les Tabes i els Daus.
Els nens també jugaven, pero sense apostes, o al menys es el que es creu...
Jugaven a la pilota, a la gallineta cega, al amagatall, a la bellaruga (peonza), al ar, a les baletes (canicas), a colompiar-se, la mosca de bronze, el còrre, córre, que t'agafo... Pero el que més els agradava als nens era imitar als gladiadors, guerrers, personatges famosos de altres temps i amb oficis de contruccions de cabanyes. Les nenes solien jugar amb les seves nines de pedaç.
Els romans eren uns jugadors empedernits. Més de un va perdre la seva fortuna i llibertat apostant. Apostaven diners, béns, i no sempre jugaven net. S' han descobert fins i tot daus trucats...
Com que els jocs i les aposten aportaven tantes desgràcies a les famílies romanes, varen decidir prohibir-los. Pero en banquets privats es seguia jugant, sobretot la gent de classes adinerades.
lunes, 21 de marzo de 2011
lunes, 14 de marzo de 2011
Sueñoos..
Suscribirse a:
Entradas (Atom)